Els dotze convidats al banquet en dotze actes


920102_10151589681989513_1012707314_o

Ferran Adrià

Cuiner i copropietari d’ El Bulli, durant anys el millor restaurant del món, i reconegut com el millor xef del món. La revista nord-americana Times va incloure Adrià en la llista dels 10 personatges més innovadors del món l’any 2004. El 2007, la mostra d’art contemporani Documenta 12, a Kassel, convida Ferran Adrià a participar-hi, fent que El Bulli, des de cala Montjoi, es converteixi en el pavelló G de la mostra plantejant un debat sobre les disciplines artístiques no museables. Cada dia, durant els 100 dies de Documenta, van anar a sopar des de Kassel dues persones que van exercir de nexe d’unió entre les dues seus, Kassel i Cala Montjoi. Se’l considera un artista de la cuina, on ha introduït noves tècniques, com la deconstrucció, les escumes, l´esferificació així com l’ús de nitrogen líquid.

Rafael Argullol 

Narrador, poeta i assagista. Doctorat en filosofia. Catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts en la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser professor visitant a la Universitat de Berkeley i ha estat docent a diverses universitats europees i americanes. És autor de trenta llibres en diferents àmbits literaris, entre els quals destaquen “La razón del mal”, guanyadora del Premi Nadal el 1993. Entre la seva obra destaquen també els assajos “La atracción del abismo”, “El Héroe y el Único”, “El fin del mundo como obra de arte”, “Aventura: Una filosofía nómada”, “Manifiesto contra la servitud” o “Una educación sensorial”, Premi Assaig del Fons de Cultura Econòmica el 2002. Com a escriptura transversal més enllà dels gèneres literaris ha publicat “El cazador de instantes”, “El puente de fuego”, “Enciclopedia del crepúsculo”, “Breviario de la aurora” o “Visión desde el fondo del mar”, obra guardonada amb els premis Cálamo i Ciutat de Barcelona l’any 2010.

Miquel Barceló

Artista, autor de la decoració de la Cúpula de la sala XX del Palau de les Nacions Unides en Ginebra. Premi Nacional d’Arts Plàstiques i Premi Príncep d’Astúries de les Arts, ha exposat en les principals fires artístiques del món, entre les quals la Biennal de Sao Paolo o Documenta, i en els museus més nomenats.

Joël Candau

Antropòleg especialitzat en ciències sensorials. Professor de la Universitat Nice Sophia Antipolis (França). La seva tasca de recerca se centra en l’antropologia sensorial i cognitiva, antropologia de la cooperació i teoria de l’antropologia. Va ser membre del Conseil National des Universités (Consell Nacional d’Universitats francès) i director del Laboratoire d’Anthropologie et de Sociologie «Mémoire, Identité et Cognition sociale» (Laboratori d’Antropologia i de Sociologia «Mémoire, Identité et Cognition sociale») de la Universitat Nice Sophia Antipolis. Actualment és assessor d’AERES (Agence d’évaluation de la recherche et de l’enseignement supérieur) i de l’Agence Nationale de Recherche (Agència Nacional de Recerca). És autor de títols com “Memòria i experiència olfactiva”, “Memòria i identitat” o “Antropologia de la memòria”, sobre la influència de la memòria en la configuració de la identitat de l’ésser humà. Ha escrit nombrosos articles de divulgació, entre els quals destaca “La tenacitat dels records olfactius”, publicat en la revista científica “La Recherche”.

Bonaventura Clotet

Doctor en medicina especialista en medicina interna i malalties infeccioses. Cap de la unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias de Badalona i director de l’Institut de Recerca de la SIDA Irsicaixa, és un dels millors especialistes mundials en el seu àmbit. El laboratori de retrovirologia que dirigeix és el laboratori de referència en els estudis sobre les resistències del VIH a Europa. Forma part del comitè de direcció d’EuroSida i durant deu anys va formar part del Drug Resistance Mutations Group (International AIDS Society-USA) i vuit anys del Governing Councill de la IAS.

Nandita Das 

Actriu i directora de cinema índia. Ha actuat en més de trenta llargmetratges entre els quals destaquen “Foc”, “Terra” o “Bawandar”, pel qual va guanyar el premi a la millor actriu en el Santa Monica Film Festival. “Firaaq”, pel·lícula amb la qual va debutar com a directora, va ser guardonada amb diversos premis internacionals. Ha estat membre del jurat del Festival de Cannes el 2005, del Karlovy Vary International Film Festival el 2007 i del Festival Internacional de Cinema de Marrakech el 2009. Nandita Das ha treballat amb diverses ONGs i ha defensat qüestions de justícia social a través de diverses plataformes. El govern francès li va atorgar el reconeixement “Chevalier dans l’Ordre des Arts et des Lettres” i és la primera dona índia a formar part del “Hall of Fame” de l’“International Women’s Forum” de Washington.

Abderrahmane Kheddar

Enginyer i investigador. Graduat en enginyeria per l’Institut National d’Informatique (INI) d’Alger. Doctor en robòtica per la Universitat de París. Director de recerca en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) de París i investigador del Laboratori Conjunt de Robòtica del CNRS i el AIST (National Institute of Advanced Industrial Science and Technology) de Japó, un projecte franc-japonès amb seu a Tsukuba dedicat a la investigació sobre l’autonomia i la interactivitat robòtica. També dirigeix l’equip IDH (Interactive Digital Humans) al CNRS. La seva tasca investigadora se centra en el camp de l’hàptica (la ciència del tacte), la realitat virtual i la robòtica humanoide. Els seus treballs més recents es basen en el control d’humanoides a través d’interfícies cervell-ordinador.

Harold McGee

Escriptor nord-americà, especialitzat en gastronomia des del punt de vista de la química i la tècnica dels aliments i la història de la cuina. Va iniciar la seva formació en el Califòrnia Institute of Technology, de la Universitat de Yale i va acabar la seva carrera amb la tesi doctoral “Keats and Progress of Taste”. Autor d’un llibre fonamental en la ciència de la cuina: “On Food and cooking: the science and Lore of the Kitchen” (1984), amb una edició ampliada i revisada el 2004. Escriu habitualment a The New York TimesThe World Book Encyclopedia Food & Wine i altres prestigioses publicacions.

Freida Pinto

Coneguda sobretot pel seu paper com Latika en la pel·lícula “Slumdog Millionaire”, guanyadora el 2008 de vuit Oscars entre els quals destaca el de millor pel·lícula. Pinto va guanyar un premi GUILD com a actriu de repartiment i va ser nominada al BAFTA com a millor actriu secundària. Entre la seva filmografia destaquen “L’origen del planeta dels simis”, amb James Franco i John Lithgow, “Or negre”, amb Antonio Banderes, o “Coneixeràs l’home dels teus somnis” amb Woody Allen.

Ben Lehner

Biòleg i investigador. Doctorat en Biologia per la Universitat de Cambridge, és cap de grup de la unitat EMBL-CRG de Biologia de Sistemes del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, on desenvolupa la seva tasca com a investigador ICREA des de l’any 2006. En gairebé set anys, Lehner s’ha convertit en un dels científics més brillants en la seva especialitat. L’activitat del seu grup se centra en l’experimentació i l’anàlisi computacional per arribar a conèixer els principis i l’evolució del sistema genètic amb l’objectiu de comprendre les causes de les mutacions genètiques que originen malalties i el paper que juga l’atzar en aquest procés. El seus descobriments més recents han estat publicats en revistes de prestigi com Science o Nature. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi Banc Sabadell de Ciències Biomèdiques, el Premi Ciutat de Barcelona per la Ciència i el Premi Aniversari de la Federació de Societats Europees de Bioquímica (FEBS). L’any 2012, l’Organització Europea de Biologia Molecular el va reconèixer com EMBO Young Investigator.

Josep Pons

Director d’orquestra. Format en l’Escolania de Montserrat, va continuar els seus estudis de composició amb Josep Soler i de direcció amb Antoni Ros-Marbà. Fundador, director musical i codirector artístic de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure, fundador i director musical i artístic de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, director titular i artístic de l’Orquesta Ciudad de Granada, director artístic i titular de l’Orquesta y Coros Nacionales de España i director musical del Gran Teatre del Liceu des del setembre de 2012. La seva carrera es caracteritza per una gran implicació en els projectes que ha liderat: el disseny artístic, la programació, l’atenció als aspectes de gestió i una marcada personalitat musical. Ha desenvolupat un important catàleg discogràfic amb més de 35 títols editats per les més prestigioses discogràfiques internacionals.

Lisa Randall 

Física teòrica. Va ser la primera dona a ocupar un lloc en el departament de física de la Universitat de Princeton i la primera dona Física Teòrica en el MIT i a la Universitat d’Harvard. El seu interès se centra en les propietats i interaccions de la matèria amb l’objectiu de desentranyar el funcionament intern de l’univers. El seu llibre “Warped Passages“, subtitulat “Desentranyant els misteris de les dimensions ocultes de l’univers” va ser inclòs en la llista dels 100 llibres més notables de l’any 2005 pel New York Times. Els seus estudis l’han convertit en un dels físics teòrics més influents del moment i ha rebut nombrosos premis i reconeixements a la seva labor científica.

Share Button

Àlbum de fotos del Dia S d’el somni a l’Arts Santa Mònica


Matí a Rambla de Santa Mònica Somni's Design Equip d'audio i so Franc Aleu + Dani Molina + Cullera cua de pop Franc Jordi Josep Joan Roca & Miquel Barceló grup amb Miquel Barceló Jordi i Joan Roca Jordi Roca & Sobrassada de Miquel Barceló Jordi Roca, Sílvia Pérez Cruz & Franc Aleu Josep Roca & Franc Aleu Birthday Marc Soldevila i Bruno Olivé Maribel Marc i Bruno Polliwogs & càmera Reunió Celler abans del banquet Reunió Grup Celler Vaalina & Fésser Valiña aixalà al tràiler de realització

L’equip d’el somni va començar a arribar aviat, a partir de les nou del matí. Primer, la gent d’El Celler de Can Roca. Després el grup d’audiovisuals. A migdia, hi havia el tercer assaig, per ajustar, encara més tots els engranatges després de l’èxit del darrer assaig del diumenge 5 de maig del 2013. Si el primer dia es van fer les proves amb artistes que han col·laborat en la construcció del projecte de Franc Aleu i els germans Joan, Josep i Jordi Roca, en el darrer assaig s’hi van concentrar altres implicats en el projecte. Va ser un dia de reunions i ajustos, perquè al vespre en el banquet d’el somni somiat res ni fallés.

Són també persones que formen part de la X de la fórmula –(CCR+A)·X=elsomni–, i també van sortir exultants del VisualLab, de l’escenari, d’aquest innovador saló de banquets, instal·lat al claustre del centre artístic Arts Santa Mònica, de Barcelona, on del 9 de maig al 7 de juny de 2013 hi haurà instal·lada l’exposició el somni. Aquesta mostra es divideix en dotze espais que corresponen als episodis del somni de l’ondina Àstrid.

Ahir va ser un dia especial per a tots els implicats en el projecte, especialment per Franc Aleu, que va celebrar el seu 47è aniversari. Precisament, els germans Roca i l’equip del Celler el van obsequiar amb un pastís d’aniversari.

Un altre moment impactant del dia va ser l’arribada de l’artista mallorquí Miquel Barceló, autor de la sobrasada amb què es farceix la poma d’or del 7è acte. També va ser molt celebrada la visita de la cantant empordanesa Sílvia Pérez Cruz, que ha posat veu a la música que ella mateixa ha creat per a l’acte quart.

 

Els plats somiats pels germans Roca


El menú dissenyat per El Celler de Can Roca consta de catorze tasts que segueixen el fil de la història. Han estat pensats a mesura que avançava la història, seguint el mateix ritme creatiu que la resta de composicions de l’obra, musicals o audiovisuals. Amb els mateixos canvis, ajustaments, variacions, dubtes que la resta d’artistes. Són 12 plats centrals acompanyats, com és habitual en la nostra tradició gastronòmica, d’un entreteniment de benvinguda, d’uns aperitius per obrir boca, i d’uns petits fours al final per acompanyar la sobretaula. En total, els convidats, tastaran seixanta preparacions culinàries.

Benvinguda

Un bonsai de desmai del Japó preparat per Ramon Serafí serà la connexió amb la natura que trobaran els convidats a sobre la taula. Més, serà l’únic plat no individual del banquet. Serà un plat compartit, un pica a pica comunitari per a la distensió, un motiu per començar la conversa, en la tradició d’El Celler de Can Roca, una casa on tothom és rebut amb una olivera amb un fruits farcits d’anxova i caramelitzats. En el banquet d’el somni, els convidats viuran el desperar a l’Edèn.

Bonsai (00046)

Vaixella:

Bonsai desmai de Ramon Serafí

Plat:

Esfera líquida de leche de tigre i pela de llimona ratllada

Nougat d’ametlla, iogurt, menta, daus de gelatina de roses, ras el hanout, pols d’ametlla torrada i esfera de safrà i flor de taronger.

Cruixent de cotna de porc inflada, amb salsa agredolça picant de prunes i verdures confitades en vinagre.

Brunyol de miso i dashi amb gingebre i wasabi.

Tomata d’alvocat amb llavors de tomata amb brots de cilantre.

Bombó de Campari i aranja vermella.

Brioix al vapor de bolets de primavera

Bombó de moixernó

 

Preludi. Dones d’aiguaPlat 4 (mans sopa de lletres)

Vaixella:

Mans juntes de Roos Van de Welde

Plat:

Brou vegetal cuit a baixa temperatura, amb paraules escrites

 

 

 

 

1. Inici somniPlat 13 (LLuna)

Vaixella:

Plat negre de cràters, de Taller Luesma Vega

Plat:

La Lluna: Esfera de tòfona blanca i negra i destil·lat de terra.

 

 

 

2. EspaiPlat 7 (gelat de figa de moro del cap de creus)

Vaixella:

Peanya de marbre, d’I-Marmol

Plat:

Aire de figues de moro del Cap de Creus.

 

 

3. SerpentarisPlat 11 (serpentari)

Vaixella:

El serpentari de vidre, de Taller Luesma Vega

Plat:

Serp d’anguila fumada cremada amb bufador; les angules són cuites al moment en un brou d’anguila. Al final de l’anguila fumada amb angula, cada comensal menjarà un canapè elèctric, a base granissat de menta amb tocs de cítrics i Sechuan Button (o pebre elèctric), i poma impregnada d’eucaliptus i mentol.

 

 

4. Sota el mar

Vaixella:

Recreacions 3D de la natura marina, de Pere Gifre i Dani Molina

Plat:

Plat 12_3 (sota el mar garota)a: Velouté de garotes a la brasa

 

 

 

 

 

Plat 12_1(anémone)b: L’ anèmone de mar (o actínia): Salsa d’anémone de mar a la planxa emulsionada amb oli d’oliva, navalles, algues i espardenyes.

 

 

 

 

Plat 12_4 (sota el mar gamba)c: Gamba a la brasa, amb el cap i les potes fregides, i bombó del cap de gamba.

d: Parmentier de pop

e: Escabetx de musclos

f: Percebe amb fonoll marí

 

 

 

 

 

Plat 5 (mandala)

5. Jardí de les Hespèrides

Vaixella:

Peanya de marbre, d’I-Marmol

Plat:

Mandala dibuixada amb llimona, curri, remolatxa, mango, coco, fonoll, iogurt, canyella, cardamom, menta, gingebre, pebre, flors, carxofa i xai.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

6. El festeigPlat 2 (ying yang)

Vaixella:

Taller Luesma Vega

Plat:

Ying-Yang d’ostra banyada amb “Palo Cortado”, salsa d’ostra, all blanc i all negre.

 

 

 

 

 

7. La carnalitatPlat 3 (rosa de pit de colomí)

Vaixella, coberts i copa de vi:

Roos Van de Welde.

Plat:

Salsa de mole, roses al a brasa, suc de colomí i pit de colomí disposat en forma de rosa, amb gotes d’aigua de roses.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Plat 9 (poma d'or)

7. Poma / Trencadissa

Vaixella:

Taller Luesma Vega

Plat:

Poma de caramel bufat farcida d’escuma i daus de poma a la brasa, amb sobrassada casolana de Miquel Barceló.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

9. GuerraPlat 8 (guerra)

Vaixella:

Joan Crous

Plat:

Oca a la royale i gotes de sang de remolatxa.

 

 

 

10. Pietat/MortPlat 6 (Mort)

Vaixella:

iMarmol

Plat:

Escuma de patata violeta, bombó gelat de genciana, moll de l’os, ruibarbre amb caviar i trompetes de la mort al fum d’encens i aroma d’artemísia.

 

 

 

 

11. GlòriaPlat 1 (massa mare)

Vaixella:

Andreu Carulla

Plat:

Plat que respira: puré de cacau, gelat de massa mare, litxi deshidratat i fresc, cacau garapinyat i merengues àcids.

 

 

 

12. DespertarPlat 10 (serpentari)

Vaixella:

Llibre de porcellana, de Roos Van de Welde

Plat:

Núvol de cotó de sucre, tocs de flors i mel, gominoles i papallones.

Deu compositors, tretze peces inèdites per a “el somni”


Deu compositors contemporanis, nacionals i internacionals, s’han compromès amb el somni per llegar les tretze peces inèdites que acompanyaran aquesta obra. Dos d’aquests músics han creat més d’una peça: Bernat Vivancos, amb les tres partitures finals, i Carlos Fésser, amb el Preludi i l’acte 8, la Poma / Trencadissa. Els instruments han estat variats, amb un predomini de l’electrònica, però també amb objectes tan clàssics com l’orgue del Palau de la Música de Barcelona o un Stradivarius Triton.
polliwoogsEvidentment, destaquen els Polliwoogs, el quintet de robots resident, creats per Roland Olbeter i conduïts per Carlos Fésser. Hi ha composicions totalment electròniques, com la peça d’Electrocugat per als Serpentaris, acte 3, però també n’hi ha de mixtes, quant a la instrumentació, com ara la inquietant obra de Wolgang Mitterer per a la Guerra, l’acte 9, amb el contrast dels Polliwoogs, l’electrònica, l’orgue del Palau de la Música de Barcelona i la veu del baríton baix vienès Andreas Jankowitsch.

Sergi Caballero i Pedro Alcalde, que destaquen per la composició electrònica, han composat una peça per què el violinista Kolja Blacher fes lluir la sonoritat eloqüent del fascinant Stradivarius Triton. I Albert Guinovart interpreta una bella composició seva amb el piano del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Elena Katz Chernin, reconeguda mundialment per la seva composició per a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Sydney (2000), ha posat música a un poema extraordinari de Pau Riba; els Polliwogs hi posen la música, mentre que la veu  l’hi posen Les Hespèrides, Clàudia Schneider, Ilona Schneider i Mariona Castelar. Elles tres també posen la veu a la trencadissa de la poma d’or, composició de Carlos Fesser.

Sílvia Pérez-Cruz posa la veu de la sirena, amb el so dolç del hang de Ravid Goldschmidt, al capítol 4, mentre que Albert Pla posa la veu, la música i els sons a la sensual carnalitat del setè acte.

Bernat Vivancos, compositor i director de la Escolania de Montserrat, és l’autor de l’epíleg musical d’el somni, amb tres peces gravades a l’Església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí. Bernat Vivancos va estar acompanyat pel prestigiós grup vocal Latvian Radio Choir, considerat entre els millors cors de cambra del Món. L’obra de Vivancos també és interpretada pel quartet de violoncels integrat Pau Codina (solista), Marta Requena, Maria Bou, Alba Aro i Oleguer Aymamí.

 

Preludi. Dones d’aigua

Compositor: Carlos Fésser

Intèrpret: Carlos Fésser

Instruments: Robots Polliwoogs, dirigits per Carlos Fésser

 

1. Inici somniLuca Francesconi

Compositor: Luca Francesconi

Intèrpret: Luca Francesconi, Elaine S. Mitchener i Carlos Fesser

Instruments: Polliwogs, veu i electrònica

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2. Espai

Compositor: Pedro AlcaldeSergi Caballero

Intèrpret: Kolja Blacher

Instruments: Stradivàrius Triton

 

3. Serpentaris

Compositor: Arturo C. Urbina (Electrocugat)

Intèrpret: Arturo C. Urbina

 

4. Sota el marSílvia Pérez Cruz

Compositor:  Sílvia Pérez Cruz

Intèrpret: Sílvia Pérez Cruz

Instrument: Hang

 

 

 

 

 

 

 

 

3. Jardí de les HespèridesHelena Katz-Chernin

Compositor:  Elena Katz Chernin

Intèrpret: Carlos Fesser

Instruments: Veu i Polliwogs

Veu: Clàudia Schneider, Ilona Schneider i Mariona Castelar

 

 

 

 

 

 

6. El festeig

Compositor: Albert Guinovart

Intèrpret: Albert Guinovart

Instrument: piano

 

7. La carnalitat

Compositor: Albert Pla

 

8. Poma / Trencadissa

Compositor:  Carlos Fesser

Intèrpret: Carlos Fesser

Instruments: Veu i electrònica

Veu: Clàudia Schneider, Ilona Schneider i Mariona Castelar

 

9. Guerra

Compositor: Wolfgang Mitterer

Intèrpret: Andreas Jankowitsch, Wolfgang Mitterer i Carlos Fesser

Instruments: Orgue del Palau de la Música de Barcelona, Polliwogs i electrònica

 

10. Pietat/Mort

Compositor: Bernat Vivancos

Intèrpret: Latvian Radio Choir i el quartet de violoncels: Pau Codina (solista), Marta Requena, Maria Bou, Alba Aro i Oleguer Aymamí

Instruments: Veu i violoncels

Veu: Latvian Radio Choir

 

11. Glòria

Compositor: Bernat Vivancos

Intèrpret: Latvian Radio Choir i el quartet de violoncels: Pau Codina (solista), Marta Requena, Maria Bou, Alba Aro i Oleguer Aymamí

Instruments: Veu i violoncels

Veu: Latvian Radio Choir

 

12. Despertar

Compositor: Bernat Vivancos

Intèrpret: Latvian Radio Choir i el quartet de violoncels: Pau Codina (solista), Marta Requena, Maria Bou, Alba Aro i Oleguer Aymamí

Instruments: Veu i violoncels

Veu: Latvian Radio Choir

Jose Vaaliña desenvolupa el programa “el somni Kinèctic”


Una eina fonamental del Visual Lab, l’espai on es desenvoluparan els dotze actes del sopar, és el Kinect, un detector de moviment que permet interactuar amb l’ordinador sense cap contacte físic; funciona només amb sensors de profunditat d’infrarojos, d’àudio i de vídeo. Jose Vaaliña, tècnic informàtic i de so del RocaLab i cap tècnic del Visual Lab, ha desenvolupat el programa “el somni Kinèctic“, una aplicació exclusiva per al somni que detectarà el moviment de les mans dels comensals i els cambrers per l’espai de la taula on hi ha la vaixella.

Jose Vaaliña que a la foto ensenya com funciona el Kinect afirma que aquest any serà el de l’animació cinètica (kinèctica). Aquesta tecnologia va ser inventada el 2005, però fins al novembre del 2010 Kinect no va sortir al mercat com un perifèric per a les consoles domèstiques de Microsoft, que permetia controlar els videojocs només amb els moviments corporals. El 2012 ja va aparèixer com un perifèric per a PC i ara els desenvolupadors han tingut accés a models que els permet anar més enllà dels jocs. Ja avui el Kinect té usos més enllà dels jocs, com ara l’escaneig d’objectes per a models 3D, arquitectònics o industrials, la seguretat, la captura de moviment sense vestits, el comerç o la moda.

Per al sopar hi ha dos Kinect, amb els quals Vaaliña desencadenarà esdeveniments d’àudio i vídeo, segons la presència dels comensals detectada amb els sensors de realitat. El RocaLab Jose Vaaliña explica que “la sensació serà de realitat”, però no vol revelar ni què faran, ni què es veurà ni quines sensacions es volen produir. L’informàtic alerta que “només pots interactuar amb un somni quan tens un somni lúcid” i que “el somni kinèctic” comandant les Kinect hi jugarà un paper transcendental.

El programa exclusiu per a el somni té diverses parts, la més comuna de totes són les àrees d’interacció virtuals situades a la taula, en l’espai del plat, per detectar quan hi ha mans i, de seguida, activar els esdeveniments programats. Cada Kinect podrà controlar i detectar sis parelles de mans les de sis comensals, més les dels cambrers encarregats del servei del sopar,.

Share Button

La conversa de Josep Roca amb Raül Bobet a l’extrem del Pallars Jussà


Raül Bobet conversa amb Josep Roca.

Raül Bobet conversa amb Josep Roca.

Josep: Raül, som a un lloc privilegiat, amb una situació realment de pau i amb una necessitat per vida de fer-te preguntes i d’establir una conversa de tu, de què ets, de què fas? De per què ho fas? I de com ho fas? M’agradaria primerament com un plantejament d’origen, d’interpretar que si el que fas està vinculat a la teva família. Si tu d’alguna manera vius aquesta vitalitat que desborda des d’un record constant i, en aquest cas, jo et voldria plantejar la teva realitat: véns d’una família de pagès, de pagesos que treballaven de sol a sol.

Raül: Com totes.

Josep: Com totes?

Raül: Oh! Bé, com totes les que han sobreviscut i, diguéssim, que són petites, no? Les que han sobreviscut són més o menys això d’aquí. A veure, jo crec que tots els humans cerquen pau i això d’aquí és un luxe. Estar en paisatges així, tindre la possibilitat d’anar a un lloc que t’agrada des de petit i, perquè hi anaves, ajuntar també el què voldria dir mètode, el que voldria dir una mica d’experiència quant la frescor és molt important pels precursors d’aromes, no solament del raïm i dels vins a posteriori, sinó també i, com tu saps molt bé, de moltes altres coses. Aquest segell del foc lent, no? Un lloc fred vol això d’aquí. amb els seus perills i unes fronteres que no pots pas passar, perquè després tens dificultats, oi? Però això et dóna un marge de somiar i de possibilitats de fer coses molt importants; quasi bé, infinites.

Josep: Però estem al límit. Tu busques el límit.

Raül: Hi ha límits, perquè els límits si parlen de vi tenen a veure amb la varietat, tenen a veure amb la latitud, tenen a veure amb l’altitud, tenen a veure també molt amb les orientacions, a vegades, que estàs fent. Però els límits te’ls pots trobar a diferents indrets, no? És a dir, no és una cohesió fàcil. Però aquí podem trobar límits. De fet, tenim la neu pràcticament a tocar i aquí es poden fer coses molt interessants si saps que la natura et donarà lliçons de tan en tant. I llavors, t’has d’intentar defensar; com a mínim, defensar.

Josep: En tot cas la natura mana, però el factor humà també és incident i en aquest cas, en el teu treball també hi veig una vinculació molt potent de la teva personalitat i, fins i tot, voldria dir les teves dues personalitats en una. M’agradaria, doncs, que poguessis eixamplar aquesta mena de dualitat constant que vius i que té, doncs, com diferents elements que es barregen, que es relacionen i, a vegades, que es fonen, però que també es mostren, doncs, com a vegades antagònics i que sembla com si fos una part que és de la teva part de l’arrel i l’altre la part del coneixement. T’ha marcat aquesta part del teu pare del pencar tant? Per què penques tant Raül?

Raül (riu): Segur que m’ha marcat. Jo crec que els temes culturals i aquí a Catalunya la cultura del treball és arrelada en molta gent, no només als de pagès, perquè hi ha exemples de molta gent treballadora, encara que sigui de la indústria. Aquí hi ha hagut dificultats, o sigui, es ve de pobre i es ve de pobre pel clima i pel paisatge. I tampoc no tenim aigua a dojo, tampoc no tenim unes terres amb una fertilitat espectacular i, tot això d’aquí, jo crec que ha condicionat els caràcters d’una manera molt potent. Els aspectes culturals et marquen molt. Hi ha dues maneres de reaccionar: o bé a la contrària i marxar, fugir i no voler saber res d’aquí, que no sé si t’alliberes. Però l’altra és acceptant-ho. I això és un fet que jo crec que, fins i tot, molts dels directius que vénen de fills de pagesos d’aquí de Catalunya tenen en part aquesta arrel , diguéssim. Jo no crec que l’expressió és perquè treballes tant o perquè t’agrada fer tantes coses, si a vegades sense menester-ho… la necessitat depèn del que tu necessitis. Jo necessito poc. Potser a vegades no caldria fer tant. Però el tema no és aquest d’aquí. El tema és voler-se sentir viu? Si tu tens idees al cap no el pots pas parar massa perquè som així i perquè part de la vida, de la concepció a la vida és, estar aquí badant. Que l’última expressió de badar és buscar el tao, el zen, badar. L’integrar-se però per altra banda, hi ha, hi ha tot aquest món diguéssim de tot lo que t’ha donat la naturalesa a tu, les possibilitats que, els llocs que has treballat, la gent que has conegut, tot el teu bagatge, tot això d’aquí bull i, si jo tinc eines diferents de capacitat, de voler fer coses i aquestes experiències doncs per què no explotar-les? Les coses no et queden a tu; no treballo només per a mi; en part a vegades és com si estiguessis en una mena de missió.

Josep: Tens una sensació interior d’exigència constant?

Raül: Sí. Potser sí. Però no sé si en sóc conscient.

Josep: Conscient o inconscient?

Raül: Jo crec que és inconscient però és aquest neguit de no fer-ho mai tot prou bé. Vols més i quan s’ha acabat un any.

Josep: Lluites?

Raül: I lluites, sí! I lluites, i lluites fort, sí, sí.

Josep: I t’agrada lluitar

Raül: I m’agrada lluitar, sí. I de fet, és el que em manté viu.

Josep: Amb tu, amb molta gent, però també amb aquesta consciència teva.

Raül: Sí. L’equip és molt important. Qualsevol projecte d’un cert pes, l’equip és una cosa absolutament fonamental, amb l’ajut també moltes vegades de la família, que t’ajuda, que et sosté.

Josep: La lluita constant amb el que fas i l’instint de superació que probablement aquesta mena d’intensitat, d’exigència, de vitalitat constant, creus que té a veure també amb una necessitat d’intentar demostrar més coses a tu mateix? O només és la inquietud de la descoberta?

Raül: Jo diria que no.

Josep: El tenir capacitat i talent per poder eixamplar o obrir nous camins?

Raül: Jo diria que és això: l’etapa d’aquí de voler-se demostrar un que és una etapa molt lògica, molt de l’aprenentatge de cadascun, arriba a una certa edat  en què un tampoc no s’ha de demostrar massa coses, diguéssim. Jo crec que vé més de ser agraït amb el que tu pots fer, amb l’equip… Al final, perquè no fer anar les teves mans, o el teu cap, els teus amics, coneixences i coses per poder fer quelcom. Al final també hi ha un tema de país. Tenim un tema de voler fer coses per casa nostra, pel territori, per aquí, pel Pallars Jussà. Que qualsevol no se n’enamora estant aquí dalt! O sigui jo crec que si pots perquè no fer-ho, quan hi ha moltes vegades que hi ha gent capacitada i, per les circumstàncies, té la mala sort de no poder realitzar el seu somni. Si tu tens les circumstàncies jo crec que  ajuda, jo crec que és ser molt mal agraït no intentar donar llocs de treball, no intentar crear coses, no intentar que se’n pugui fer coses aquí al Pallars. Crec que també és una mica una obligació de cadascun de nosaltres, de fer coses. Potser això és inconscient però això és el que em surt.

Josep: Quan tens la sort de poder anar a aprendre a on has volgut, del què tu has volgut i has esgotat els que t’han ensenyat, quina sensació queda? En aquesta mena de diàleg amb la formació, amb la part acadèmica, amb buscar respostes a les teves preguntes, des de petit fins ara? Com ho vius? Què veus?

Raül: Primer que res hi ha un agraïment de, de tota la meva etapa de formació i totes les meves experiències. De la gent que m’ha ajudat, perquè sinó seria absolutament inviable de diferents maneres: primer, un agraïment i segon, una continuïtat. No veig diferències del somni que tinc amb el del xicot força rebel de petit i, moltes vegades, el que vols fer ara, és en realitat una expressió diferent del mateix. És voler superar aquesta insatisfacció, voler descobrir coses, una mena de continuïtat.

Josep: De lluita.

Raül: Sí. Té la mateixa arrel això. Te la mateixa arrel, sí, sí.

Josep: Arrel profunda.

Raül: Sí, sí, arrel profunda, la lluita hi és i és que potser no me’n dono compte jo… però potser no concebo la meva vida sense una lluita. Sí, sí… jo crec que si hi hagués una situació de dificultat, el que pogués passar, les circumstàncies, el meu cap està preparat per a lluitar fort, segur! Sí! Això és un altre training.

Josep: I això, aquesta capacitat de… de preparar-te per la lluita també et dóna una intensitat de viure. És com un element que pot ser contradictori des d’un punt de vista de convulsió, però també d’esperit de felicitat. De dir puc assolir que em posin reptes: estic preparat.

Raül: Això és així, però també té els seus perills. O sigui, un no pot creure massa en ell mateix i ni tampoc fer que sigui el leitmotiv de la seva lluita de per si; tampoc no és que sigui un mèrit o un demèrit. Crec que intentes treballar alguna part teva de més… més d’acceptar tal com ets tu, des d’un punt de vista més humil. Això sí que pot ser un avantatge, no? Però vull dir la cosa de per si, l’adjectiu de per si no fa la cosa, però si admets qui ets jo crec que això ens fa gaudir molt perquè és acceptar aquesta naturalesa que tens i desenvolupar-la. Hi ha gent que ho desenvolupa d’una manera i hi ha gent que d’una altra, jo a la meva manera. Sí, la lluita és un element constant a la meva vida. Hi ha èpoques a la vida on amb certa crisi, lluita, refer i felicitat. Des de menut, et fas preguntes importants sobre l’existència, sobre si la transcendència, l’espiritualitat, de per què s’expressa d’una manera i per què d’una altra, sobre les contradiccions socials… I quan et fas més gran ho expresses d’altres maneres. I també amb el vi, a vegades per què no?

Josep: I amb el vi, doncs, ara ho anirem a viure.

Raül: Exacte (riu).

Josep: I tant! I tant. Molt bé.

Josep: Els límits per portar-te en un espai que no sembla per fer vi, no? Què és això Raül? Què hi ha aquí?

Raül: Bé sembla per no fer vi, però està molt pensat això perquè un no piqui així com així. Tenim unes cubes de fermentació de pedra amb l’únic condicionant que no hi pot haver calç perquè sinó s’ho menjaria el vi. Aquests cubs estan treballats a partir del segle XII pels monjos hospitalers. I tot el que estem dient ara de la gravetat, ja existia i tot el que estem dient de treballar amb fermentadors oberts per poder veure bé què és el que està passant, que és l’últim, això a la cuina, ho tenim aquí i tot el que estem parlant de ratio 1:1, d’alçada, d’amplada pels vins negres podem anar a l’extracció… No, no… moltes vegades els humans no inventem molta cosa. Això és el que tenim aquí, entre d’altres coses.

Josep: I com interpretes això? Com interpretar un fill de pagès doctorat per la universitat de Davis que ha estudiat tant i que ara d’alguna manera mira endarrere i observa que potser dóna per pensar?

Raül: Aquí hi poden haver diverses interpretacions. Una és sempre perillosa:   explotar això com un element de marketing, la qual cosa seria un element superflu. Nosaltres tenim vuit cubs de fermentació, amb un element que no és ni millor ni pitjor, però important: seria estar nets de llevats. Els llevats serien els indígenes. Segon, les pedres no són neutres. En aquests silicats d’aquí, hi ha altres oligoelements i, per tant, hi ha una certa extracció. Tant amb els elements que hi ha al voltant, siguin líquens o altres elements, com la pròpia composició de la pedra. Amb això d’aquí ens assegura que cada cub genera certs gustos, una mica diferents. Bé, i un element diferencial retornar altra vegada a l’origen també, hi ha un altre tema aquí força difícil de demostrar per un lloc que tenim aquí al cantó, a una ermita, on hi ha una natura potent per totes les pedres que hi ha. En part, jo vaig arribar aquí també per trobar un lloc on hi havia energia, una pau. Molt bé, i aquí s’hi ha de ficar el cap. Això és veritat o sigui aquí aquest element de lluita de dir si la gent feia això aquí, que va trigar molt de temps en picar això, etc. Segur que van fer prova-error. Per algú deu ser això d’aquí. El que sí que he fet aquí és acoblar-hi certs elements de coneixement, com per exemple com fer els remuntats aquí, ficant unes reixes tronco-còniques per poder-los fer. O bé cobrint això d’aquí amb unes condicions determinades. Però al marge d’això la sorpresa meva ha estat el fet de trobar  missatge amb els vins d’aquí. De fet els hem pogut provar amb tu alguna vegada. Repeteixen, no? Ni millor, ni pitjor, però els vins tenen ànima. I a més a més té unes dimensions que són magnífiques per fer experimentació.

Josep: I el vi té també aquest símptoma de lluita, des del primer moment, des de la tria del cep, però també m’imagino que quan tu fas una poda també hi ha aquesta part de lluita a la planta.

Raül: Sí. Quan estàs en llocs extrems has d’acoblar-te. A la natura i amb aquest sentit és evident que aquí has de ser molt curós, per primaveres a vegades plujoses, estius que a vegades poden ser secs i calorosos i després, una altra vegada el moment de collir que pot ser altra vegada fred i amb pluja. Tot això d’aquí demana la manera d’interpretar-ho que tinc jo, és treballar amb certa heterogeneïtat tant a la vinya com a l’hora de fer el vi per tenir el màxim de colors possibles i poder lluitar per fer una mica la teva idea, aquest quadre, el que vols. Això és una cosa que la tinc molt.

Josep: I què vols?

Raül: Primer tots estem, tots estem influïts per una, per un concepte de cada vi darrera, darrera de cada vi hi ha un plat i, llavors, tu tens una certa idea de frescor. Evidentment, jo estic aquí a dalt amb elements com la frescor també per la natura. A mi m’agradaria que tu, quan provessis un vi d’aquí, provessis en part aquest paisatge d’aquí, això vol dir sotabosc, vol dir algun bolet, això vol dir, una part de mineral de definir el que vol dir, a vegades…

Josep: En tot cas el que passa és que aquí hi ha molta pedra.

Raül: Amb vi de pedra…  Aquesta textura, jo crec que el vi ho defineix molt més com a textura que no pas com a expressió només, pura expressió aromàtica, que és més volàtil i, a més a més, que evoluciona.

Share Button

Latvian Radio Choir grava la música del desè acte a Torroella de Montgrí


El Cor de Lituània a Sant Genís.

Gravació del Rèquiem de Vivancos a Sant Genís de Torroella de Montgrí. Fotografia de ©Tono Folguera

L’Església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí ha estat el marc de la gravació del Rèquiem de Bernat Vivancos pel prestigiós grup vocal Latvian Radio Choir, considerat entre els millors cors de cambra del món. Aquest Rèquiem de Vivancos, director musical de l’Escolania de Montserrat, és la banda sonora del desè acte d’el somni, Pietat / Mort.

L’església de Sant Genís és l’escenari habitual del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, un dels més importants dels que se celebren al país, especialment quant a la música clàssica.

En l’antepenúltim acte, les campanes toquen a morts: el cos d’Adonis, vetllat per espelmes, jeu immòbil sobre el marbre, després de no haver pogut sobreviure el seu propi atac. L’aire s’omple de l’olor de la pietat, del perfum de l’encens i les flors es panseixen.

Acompanyades pel violoncel de Pau Codina, les veus harmòniques d’aquest cor de Letònia que experimenta a partir del cant tradicional musiquen el dolor d’aquest acte transcendental. En l’equip de gravació, encapçalat per Franc Aleu, director del projecte, i Bernat Vivancos, hi han participat el realitzador, Aixalà; el guionista, Jo Sol; el director de fotografia, Nin, i Neu Records, en l’enregistrament de l’audio. Aquesta gravació ha comptat amb el suport material i logístic de les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí.

Share Button

“el somni” inaugura Cartes Barcelona


el-somni“El Somni” és la primera de les 250 Cartes Barcelona que publiquem. Serà la imatge, la icona, d’aquest gran projecte que és el somni. No és la primera d’un joc de cartes, és la inauguració d’un joc de conceptes, una invitació de pensar, a reflexionar.

Les 250 Cartes Barcelona han estat creades per Franc Aleu i l’il·lustrador Peret. Han de marcar el ritme, la idea força d’aquest somni intens, d’aquesta òpera vital, en 12 actes i un preludi.

L’Ajuntament de Barcelona, amb la clara ambició d’anar més enllà, d’evolucionar cap a un futur pròsper i culturalment enriquidor, fa seves aquestes cartes per posicionar, encara més, Barcelona al món com a ciutat símbol del compromís amb la cultura de la innovació, amb l’esperit d’impulsar pensaments, idees, compromisos i realitats, sempre a l’avantguarda.

 

Share Button